Informació i Activitats La Ciutat, escenari de vida Métodes de l'arqueologia L'arqueologia a Barcelona Històries Viscudes
joc objecte s.xxi
Butlletí
De l'Arqueologia vull saber
PUBLICACIONS
CATALÀ / ESPAÑOL / ENGLISH
L’ARQUEOLOGIA A BARCELONA
- Introducció
- Les principals actuacions arqueològiques dels darrers 25   anys
- La planificació urbana, una eina bàsica per a l’arqueologia
- Apunts d’història
- Un cas per resoldre/Una troballa casual /Una troballa fora de  context
- Del jaciment a la vitrina
MULTIMÈDIA
- Intervencions arqueològuiques a Barcelona
APUNTS D'HISTÒRIA
L’ARQUEOLOGIA A BARCELONA: Apunts d’història
L’ARQUEOLOGIA A BARCELONA: Apunts d’història
 

L’arqueologia urbana a Barcelona s’inicià amb l’excavació de la plaça del Rei a principis dels anys trenta. Des de llavors s’ha excavat de forma més o menys constant, per bé que els interessos científics han anat variant segons l’època. Durant dècades el coneixement de la ciutat romana va ser l’estímul principal de les recerques. Posteriorment, als anys vuitanta, hi va haver una eclosió de l’arqueologia urbana, que va prendre interès també per la ciutat medieval. Actualment, i tal com il•lustren les excavacions fetes a l’antic mercat del Born, al barri del Raval o al mercat de Santa Caterina, els interessos científics s’han eixamplat de nou, i també s’estudien amb metodologia arqueològica vestigis dels segles XVIII i XIX, i fins i tot de la guerra civil espanyola. En qualsevol cas, l’aportació de l’arqueologia al coneixement històric de la ciutat de Barcelona és inqüestionable.

 
EL PLA DE BARCELONA EN LA PREHISTÒRIA
Apunts D'hist˛riaL’augment del nombre d’intervencions arqueològiques a la ciutat en els darrers 30 anys ha propiciat la descoberta del passat prehistòric del pla de Barcelona, fins llavors pràcticament desconegut del tot. Actualment es pot afirmar que durant la prehistòria aquest territori va estar també intensament ocupat. El descobriment del jaciment de sant Pau del Camp, a finals dels anys 80, és un dels esdeveniments més importants de la prehistòria de Catalunya. Es tracta d’un assentament estable del Neolític i de l’edat del Bronze, amb poblat i necròpolis, que ha proporcionat molta informació de tipus econòmic, tecnològic, social i paisatgístic
 
LES MURALLES DE LA CIUTAT

Apunts D'històriaProp de 2.000 anys fortificats

 

 
L’ABASTIMENT D’AIGUA A BARCINO
Apunts D'històriaA Barcelona el subministrament d’aigua en època romana es feia mitjançant pous, cisternes i dos aqüeductes que confluïen al costat de la porta noroest de la muralla i que transportaven l’aigua des de dos punts diferents de captació, un situat al riu Besòs i l’altre a la serra de Collserola. Un cop dins de la ciutat, i gràcies a una xarxa de dipòsits i canalitzacions de plom o de terrissa, l’aigua portada pels aqüeductes era distribuïda a fonts, termes, altres equipaments i cases privades privilegiades, que disposaven així d’aigua corrent. Paral•lelament la gestió de l’aigua residual es feia per una xarxa de sanejament sota la trama urbana de la ciutat. Els vials principals disposaven d’una claveguera general que recollia els desguassos domèstics per desaiguar, al seu torn, fora de la muralla.
 
LES DOMUS DE BARCINO
Apunts D'històriaLes cases benestants en època romana
 

EL CRISTIANISME A BARCINO

Apunts D'històriaAl segle IV d.C el cristianisme va ser un factor de canvi general. A Barcelona el poder de l’església va alterar el paisatge urbà amb la construcció d’edificis pel nou culte i, sobretot, amb l’inici de la reforma urbana, progressiva però total, del quadrant nord de la ciutat. Aquí s’hi va establir el primer nucli cristià, que gradualment va anar agafant importància fins a la configuració d’un important nucli episcopal, amb la residència del bisbe i els principals edificis de culte, singularment la basílica i el baptisteri.
 
EL PAISATGE AGRARI BARCELONÍ EN ÈPOCA MEDIEVAL I MODERNA
Apunts D'històriaEn època medieval i moderna els camps i els horts del pla de Barcelona proveïen de fruites i de verdures els seus habitants. Però dins el clos emmurallat hi havia força espais sense edificar també dedicats a la producció hortofrutícola. Camps, hortes, pous, molins, sínies i sèquies foren per tant el paisatge habitual de Barcelona, compartit però amb zones urbanes molt cosntruïdes i poblades. No és fins la segona meitat del segle XVIII que la ciutat es densifica i s’urbanitza la totalitat de la superfície intramurs, singularment el barri del Raval, fins llavors molt poc edificat.
 
UNA CIUTAT DE CONVENTS
Apunts D'històriaEntre els segles XI i XIII Barcelona va desenvolupar una eclosió urbana sense precedents. Fora dels límits de la muralla romana, encara plenament vigent, s’articularen zones urbanitzades que naixien al redós dels camins, dels mercats, del port o d’edificis religiosos. Aquests barris d’expansió van quedar integrats dins la ciutat quan s’aixecaren nous circuits de muralles, a finals del segle XIII i en el segle XIV. Barcelona, com la majoria de ciutats catòliques, va esdevenir una ciutat de convents. Al segle XIII es van fundar alguns dels més grans i importants. Però la intensitat màxima en la implantació de nous cenobis es va registrar durant la segona meitat del segle XVI i primera meitat del segle XVII. Aquest fenomen va modificar de forma important el teixit urbà de la ciutat, especialment la zona nord del Raval i la Rambla, àrea on de forma preferent s’hi instal•laren.
 
MESURES I PATRONS ALS MERCATS DE LA CIUTAT EN ELS SEGLES XVI I XVII
Apunts D'història
 
NOVES DADES SOBRE LA TERRISSA FABRICADA A BARCELONA AL SEGLE XIII
Apunts D'històriaLĺany 1999 es va localitzar al solar del carrer sant Honorat n˙m. 3 un abocador de peces de cerÓmica, algunes defectuoses, que probablement eren el rebuig dĺun obrador de terrissa. ╔s un conjunt nombrˇs amb formes molt variades, que corresponen a dos tipus de produccions diferents per˛ coetÓnies: la pisa arcaica decorada en verd i manganŔs o en blau, desconeguda fins ara a Barcelona, i la cerÓmica vidrada monocroma, generalment en verd. La dataciˇ del conjunt Ús forša precisa i se situa entre 1230 i 1260. A ItÓlia i a Franša sĺhan identificat tambÚ aquestes dos tipus de cerÓmica del segle XIII, de manera que les peces identificades a Barcelona, tot i ser fetes en tallers locals segons indiquen els estudis arqueomŔtrics realitzats, sĺinscriuen en una moda mÚs general, estesa pel sud dĺEuropa occidental.
 

JOCS I JOGUINES A LA BARCELONA DELS SEGLES XVI I XVII

Apunts D'història
 
LA PRIMERA PEDRA DEL MERCAT DE SANTA CATERINA
Apunts D'història10 d’octubre de 1844
 
BARCELONA, PORT I COMERÇ
Apunts D'històriaEl caràcter portuari de Barcelona ha estat un element fonamental en la constitució de la personalitat de la ciutat i en el modelat del temperament dels seus habitants. Des d’antic, el port de la ciutat ha estat la porta d’entrada i de sortida de les més diverses mercaderies que viatjaven pel Mediterrani primer, pels oceans després i finalment cap arreu del món. La ciutat ha estat sempre un aiguabarreig de gent de procedència diversificada. I amb el comerç viatgen també les idees i entren en contacte maneres diferents de fer i realitats distintes, cosa que està en la base del progrés material i social. L’arqueologia proporciona informació sobre l’activitat comercial de la ciutat i esdevé la font principal de coneixement dels intercanvis en època antiga, quan els textos escrits són escassos o inexistents. Després esdevé una font complementària de gran utilitat.
Apunts D'hist˛ria Apunts D'hist˛ria Apunts D'hist˛ria Apunts D'hist˛ria Apunts D'hist˛ria Apunts D'hist˛ria Apunts D'hist˛ria Apunts D'hist˛ria Apunts D'hist˛ria Apunts D'hist˛ria Apunts D'hist˛ria Apunts D'hist˛ria
MHCB / / www.museuhistoria.bcn.cat / T. 93 256 21 00 / inici / disseny web
Ajuntament de Barcelona Institut de Cultura - Museu d'Història de la Ciutat